Quin és el valor real de les coses?

Sabem donar valor i prioritat a tot allò que comprem?, a tot allò que ens envolta?

Si fem aquesta pregunta a molta gent, una bona part ens dirà que el que té més valor es el diner. I potser si, en una societat en la que estem vivint, una societat de consum com aquesta sense moneis no anem gaire lluny, però,

quin valor té aquest diner? sabem posar les prioritats reals al seu lloc?

Tot el sistema està capgirat, tot el què hauria de tenir valor no en té, o no té el que es mereix. Tot el que no hauria de tenir significància en la nostre vida resulta que si n'hi donem...

De què viu l'home? dels diners? ens els mengem? en fem un estofat?. 

Tots els animals d'aquest planeta necessiten per viure aigua i aliments, i nosaltres no tenim en aquest aspecte res de diferent. Com a éssers vius per viure pràcticament només necessitem aigua i aliments, cosa que si que tenen clar les grans èlits que remenen les cireres d'aquest món.

I d'on surt tot això? 

De la pròpia terra. 

Pagesos i industrials de la terra. Dic industrials perquè avui dia crec que la paraula de pagès no se l'hi pot atorgar a gaire gent, només a uns pocs pagesos que treballen petites extensions cuidant-les, perquè saben quin es el valor d'aquesta terra, perquè saben que no la poden maltractar, doncs les següents generacions no en treurien res. En canvi, els industrials de la terra, productors a gran escala que treballen amb llavors manipulades genèticament i omplint els camps d'adobs químics i pesticides...tot el que fan es enverinar la terra, els aliments i conseqüentment la nostre pròpia salut.

Així es que, podriem rascar del tema una bona estona, raons positives i detractors de ben segur que en sortirien per arreu, però crec que es un bon exemple per fer entendre que una de les coses més importants en aquesta vida es això, la alimentació.

Hem de fer tots plegats esforços per destinar els nostres diners a invertir en alimentació saludable i coherent. Intentar no entrar en l'alimentació contaminada i conreada a gran escala, donant vida a qui realment s'ho mereix i col.laborar així a tancar un cercle bàsic, el que ens manté vius,

perquè...

el dia de demà,

quan ja no quedi res viu i res sà per alimentar-nos...

ja pots tenir els diners que vulguis que haurem de recòrrer si o si als industrials que ens enverinen i pagarem fins i tot or pe menjar el verí que ells vulguin.

...

tarariro, tarariro, tarariro...